TODOS TENEMOS ALGÚN RASGO DE PSICOPATÍA Y ALGUNOS SON PSICÓPATAS FUNCIONALES

Ya sé que el título de este artículo puede despertar cierto recelo en mucha gente, al fin y al cabo, a todos, nos gusta ver al "malo"...y el "malo" suele ser otra persona.

Pero lo cierto, es que todo el mundo puede ser violento, todo el mundo puede ser falso y todo el mundo puede ser narcisista y egocéntrico.

El mero hecho de ver la maldad en otro, pero no verla  en uno mismo, es un rasgo de psicopatía. 

La verdad es que a casi nadie le gusta ver sus propios puntos oscuros, porque entran en conflicto con nuestra propia visión de nosotros mismos como personas pacíficas y tolerantes.
Por eso mismo, muchas personas operan en una "disonancia cognitiva", o sea, hacen cosas que reprobarían en los demás y que están en oposición a la imagen de ellos mismos como personas con principios. Por ello, y para evitar esta contradicción psicológica y el malestar que puede causar, "proyectan" en otros sus mismos vicios y defectos, a menudo con gran virulencia acusadora.

En ciertas situaciones como el Mobbing o acoso laboral, el Bullying o acoso infantil, etc...hay un psicópata o un narcisista envidioso dirigiendo el ataque a la víctima, esta persona siente envidia de la víctima porque es mejor que él....pero, lo curioso es que el acosador no actúa solo, tiene en el grupo a su gran aliado. Las personas del grupo también acosan, intimidan, aislan y devalúan a la víctima, pero lo racionalizan echando la culpa a esta última. A la víctima se la considera como una persona indigna, que no se somete como los demás, que está cometiendo una gran injusticia, por tanto, estan justificados a destruirla. Porque eso es el Mobbing, el intento de matar a otro sin dejar huella. En otras palabras, puede que no sean psicopáticas o perversas, pero en ese momento, en esa situación, se comportan de forma psicopática, o sea, inhumana, cruel y sin escrúpulos. Es más, llegan a trivializar, quitarle importancia al hecho, culpabilizando a la víctima.
Para ellos, la violencia está justificada, o más bien, no es violencia, es justicia. Es además, parte del sentido de pertenencia al grupo.  Cuando es una figura de autoridad la que impone el acoso, o lo tolera, entonces, los acosadores psicópatas funcionales, todavía tienen más excusas que contarse a si mismos para seguir con su despreciable actividad.
Esto es más que curioso, porque casi siempre, la víctima de Mobbing es una persona de mucha más fibra moral que el acosador principal (el Psicópata) y sus seguidores (los que se comportan como psicópatas). Estos últimos son basura y compañía.

Quizá hoy día esté "mal vista" la violencia física, pero lo cierto es que la violencia psicológica es epidémica y es considerada como algo normal. Quizá es en cierto modo un sustituto de la otra.
Es muy importante ser consciente de nuestros propios pensamientos, tener opinión propia y sentido crítico, intentar ser una persona de primera clase, no un mediocre envidioso o un pelota. Es sano revisar si aquello que odiamos en otros no es, en realidad, algo que odiamos en nosotros mismos.

No hay nada mejor que la indiferencia ante la gente maliciosa. No hay nada peor para esta gente que reconocer lo bajos, insignificantes y repulsivos que son.
Es bueno no participar en cuchicheos, linchamientos y campañas de acoso.
Una cosa es que el ser humano sea un animal social, otra cosa es ser un borrego como los demás.

Entrevista a Daniel Pérez (Català)

ENTREVISTA DE CARLA MARTÍ A DANIEL PÉREZ

Daniel Pérez Romero, és un noi que ensenya Kungfu, Taichi i Chikung, l’art xinès del control de l’energia vital i la ment. Ha assistit a un centenar de cursos a Espanya, altres països d’Europa i a Malàisia.
Ha dut a terme classes regulars a Barcelona des de fa 15 anys, cursos intensius i classes privades en tot el país. També ha fet classes de defensa personal i sessions individuals de Chikung per superar problemes de salut.
Actualment, s’està formant com a professor de Medicina Oriental i Acupuntura a “l’Escola d’Acupuntura Coreana de Barcelona.”
Daniel ha realitzat varis cursos sobre la Psicopatia i les personalitat malicioses. Podem trobar: “ Expert en Psicologia Forense (UEPP)”, “Expert en Criminologia (UEPP)”, “Psicologia Criminal i Psiquiatria Forense”, “Psicòpates: Perfil, Crimino-patologia i intervenció”, “Psicòpates integrats”, “Addictes al crim”, “Trastorns psicològics i conducta delictiva (UEX)” "Psicopatia Infanto-Juvenil (UEX)", "Personalitats agressives i delinqüents violents (UEX)".
1.     En que consisteix la teva professió? Quina relació hi ha entre el kungfu i chikung i amb les persones que han patit una situació psicopàtica?  
La meva professió és la de mestre de Kungfu, Chikung i terapeuta.
No hi ha una relació directa entre la meva professió i les persones que han sofert amb persones psicòpates.... a partir de la meva experiència ajudant a persones a superar problemes de salut, vaig descobrir que utilitzant el Chikung, podia ajudar a persones que han sofert el trauma de conviure amb psicòpates a recuperar-se més ràpid i sense ressentiment.
Això vol dir que el meu enfocament del problema de la psicopatia és totalment diferent al clínic i forense, em centro més en la divulgació i la prevenció, en aspectes pràctics.
  
2.     Com et vas donar compte que amb el Chikung podies tornar la salut emocional de las persones que havien estat víctimes de psicòpates?  
Per la lògica de l'experiència directa. Practicar autèntic Chikung i Kungfu va fer que la meva ment fos forta i això em va ajudar a saber com superar jo mateix tot tipus de problemes. Havent ensenyat durant molts anys sabia que aquestes arts són excel·lents per superar o alleujar tot tipus de problemes de salut, per tant podria servir igual per a aquest propòsit. D'altra banda, em vaig adonar que molt poca gent (inclosos psicòlegs) entén el que ha passat algú que ha estat víctima d'una persona maquiavèl·lica, narcisista o psicòpata, jo conec molt bé aquesta situació, per la qual cosa sé que és el que cal fer i el que no cal fer per tirar endavant.  
També em vaig adonar que podia usar-ho com un mitjà de defensa contra la manipulació psicopàtica, encara que, en realitat, solament hi ha dues coses que es poden fer:
1-Detectar que ets víctima d'un psicòpata (això és molt difícil)
2-Tallar tot contacte amb el psicòpata, almenys, tant com sigui possible.
No és recomanable entrar en guerra amb aquesta gent ja que manquen d'escrúpols i compassió, utilitzant tot el joc brut que poden.

3.     Les persones que han estat afectades, finalment han pogut recuperar la seva salut emocional?
Parlant en general i ja que rebo centenars de testimoniatges de tot el món, i tinc l'ocasió que alguns d'ells em mantinguin informat de la seva situació amb el pas del temps, haig de dir que hi ha de tot, molta gent es recupera emocionalment, busca solucions, oblida al psicòpata i creix...molts altres, es queden "enganxats", com uns addictes al psicòpata i també carreguen amb dolor i ressentiment, amb la qual cosa converteixen la seva vida en un infern.

4.     Creus que estàs duen a terme un bon treball? Quines són les reaccions dels teus participants?
Naturalment.
Si cregués que no faig un bon treball, no ho faria.
Al meu entendre, el que importa és que el que faig atorgui beneficis.
Les reaccions a la meva labor com a divulgador del fenomen del psicòpata en la nostra societat i també com a conseller, són molt positives. La gent m'escriu cada dia per donar-me les gràcies per oferir una informació que no han pogut trobar en cap altre lloc, o almenys, no d'una forma tan clara. Fins i tot diversos psicòlegs m'han demanat consell.
El meu blog s'ha convertit en una referència sobre aquest fenomen.


5.     Personalment, quina experiència vas viure?
Per explicar-ho ràpid, ja que prefereixo no recordar-ho ni em ve de gust donar-li 
més importància a aquesta senyora. Vaig conèixer per "casualitat" a una dona 14 
anys més gran que jo (en realitat no va ser casualitat doncs ella ho tenia ben 
planejat). La intuïció em va avisar, però com acostuma a passar no vaig fer cas del 
seu avís, pensant que solament eren prejudicis (gran error), la primera impressió 
que em va donar va ser d'una dona simpàtica però molt superficial. Va començar 
una relació que va durar 8 o 9 anys, després d'una primera etapa en què semblava 
una princesa perfecta, va mostrar la seva veritable cara, però jo vaig pensar que 
era una persona amb traumes o problemes (no era així)...la resta va ser: enganys, 
baralles, manipulacions, mentides, egoisme, actituds fora de lloc, situacions 
incomprensibles, etc...finalment tot va acabar enmig de problemes legals. etc...Va 
ser llavors quan vaig sospitar que darrera d'aquesta personalitat inexplicable i 
absurda , hi havia molt de falsedat, malícia i superficialitat. Vaig contactar amb dos 
experts en el tema de la psicopatia que em van confirmar el que, en el fons, jo ja 
sabia.

6.     Com vas reaccionar? 
Descobrir qui era realment aquesta persona va ser un alliberament. Per fi vaig poder comprendre l'incomprensible i al mateix temps, entendre que no hi ha res a fer, a part d'allunyar-se d'aquesta gent.  
Al principi va ser dur, perquè t'adones que la persona que dormia amb tu no tindria cap inconvenient a fer-te mal si sabés que ningú l'anava a descobrir...però al mateix temps era capaç de somriure't i fer-se la "pobra dona sacrificada i mare afectuosa". Després va ser positiu, un bon aprenentatge vital i un motiu per viure feliç, ignorant-la.

7.     Què vas fer al respecte?
Com he dit abans, tallar tota relació amb aquesta persona. Afortunadament, en el meu cas, jo estava en una posició de força, o sigui, era superior en intel·ligència, força i valors morals.
Aquesta gent de seguida troba a una altra víctima i comencen de nou de la mateixa manera. És important no guardar cap record d'ells i no mantenir cap contacte amb ells, ja que pot ser contraproduent....però també són covards quan saben que poden perdre, en el meu cas, jo estava disposat a fer el necessari per evitar que complís els seus plans.

8.     Com ho vas descobrir?
Les experiències al final de la relació van ser tan fortes que em van fer sospitar i buscar un perquè. A posteriori, amb la ment més clara, vaig poder veure fàcilment tota la xarxa de manipulació i les actituds malintencionades. L'estudi posterior amb un expert en el tema, va acabar de donar-li llum a l'assumpte.

9.     Com ho vas superar?
Entenent que aquesta persona mai, mai canviarà ni tindrà cap sentiment ni vincle amb ningú.  En aquest sentit, els consells de Manuel Pozueco Romero (un excel·lent psicòleg forense i criminòleg) em van inspirar a comprendre que, en realitat, un pot superar al psicòpata de forma senzilla; simplement volent fer-ho. Fent la meva vida, tallant tot contacte amb ella i dedicant el meu temps a altres coses; entreteniments, estudis, relacions, etc...
L'entrenament de Kungfu i Chikung va ser d'una gran importància ja que em proporcionava la força interior necessària per superar qualsevol problema.

10. Com defineixes un psicòpata?
És una persona normal, no té cap malaltia mental, l'única diferència és que té una personalitat i un estil de relacionar-se amb el món una mica diferent de la majoria. És egocèntric, manipulador, narcisista i superficial.
És una persona que solament pensa en les seves pròpies necessitats i desitjos, no li importa si per aconseguir-los ha de fer mal als altres, no sent empatia ni té vincles afectius amb ningú. 
Considera als altres com a "idiotes" dels quals aprofitar-se i sent menyspreu pels valors ètics. No obstant això, com sap que la seva forma de ser no està ben vista per la societat, sol ocultar-se darrere d'una aparença normal, de vegades fins i tot agradable, amb una màscara de "bona persona", imita els sentiments que creu que son adequats per a cada situació però no els sent.
El seu objectiu és el control del seu ambient, la dominació de la resta de persones que l'envolten.

11. Creus que tots els psicòpates són perillosos?
Si. Però no de la forma que l'opinió pública creu. Els més perillosos són els "psicòpates criminals o antisocials", que solen ser delinqüents molt violents, versàtils i cruels. Molts són membres de grups mafiosos, sicaris i pederastes.
Un cas especial però molt poc freqüent, és "l'assassí en sèrie" que en un gran 
percentatge dels casos és psicòpata.
Però la majoria de psicòpates no són criminals, si no que estan ben adaptats i integrats en la societat, són els que modernament denominem "Psicòpates Integrats" o "membres de la Triada Fosca de la Personalitat" (narcisistes, psicòpates i maquiavèl·lics).
Aquestes persones poden no ser violentes físicament, però causen dolor emocional, desastres financers, fraus i abusos en els àmbits laboral i familiar, polític, etc...
Els "psicòpates integrats" estan en totes les cultures, professions, nivells socials i tant entre homes com entre dones.

12. Creus que la psicopatia s’origina per una infància traumàtica?
De cap manera.
La psicopatia és una forma de ser. El desenvolupament d'aquesta personalitat es deu a múltiples factors, biològics i socials/ambientals. Tots junts, no solament un.
Avui dia els mitjans han propagat moltes informacions falses com si fossin fets científics (pseudociencia). Una d'elles és que les persones que han estat maltractades de petits, seran probablement maltractadors en la seva edat adulta. Això és fals, en realitat és a l'inrevés, les persones que han sofert no volen fer el mateix a uns altres.
Encara que el maltractament infantil pot deixar greus seqüeles emocionals, la veritat és que el psicòpata no sol haver tingut una infància traumàtica.

Però haig de dir una cosa molt important, tots els experts i jo mateix, a partir de l'experiència amb centenars de testimoniatges, sabem que als psicòpates els encanta explicar històries per donar pena i fer-se les víctimes, una de les històries favorites és la de que van patir abusos de petits...aquests relats són tan falsos com la resta de les coses que diu el psicòpata.


13. Quin estil de vida creus que porta un psicòpata?
Depèn de les seves pròpies inclinacions personals, intel·ligència i nivell social i cultural.
De totes maneres, el psicòpata és un depredador social. El seu estil de vida depèn del llest que sigui.
No es pot menysprear la gran capacitat d'engany del psicòpata, ningú pot detectar al psicòpata. És capaç d'aconseguir qualsevol cosa.

Si s'estudia la seva història vital, es descobreixen: múltiples relacions fracassades, infidelitats, conflictes, canvis de treball, actituds de paràsit, mentides i de vegades, antecedents policials i judicials....i pocs amics i diversos enemics o persones que no volen saber res del psicòpata.

Però per resumir-ho: la vida del psicòpata no coincideix amb el que ell mateix diu. O sigui, els fets no coincideixen amb la versió del psicòpata.
Per acabar, els psicòpates repeteixen el seu mateix cicle d'engany/seducció, manipulació, abús i abandonament, una vegada i una altra, al llarg de la seva vida.
14. Avui en dia, creus que pot haver-hi algun tractament per la psicopatia?
No hi ha cap tractament perquè no hi ha res que tractar. La Psicopatia no és una patologia, per tant, parlar de tractament no té cap sentit. El psicòpata és una persona maliciosa i amb molta barra, així de simple.
A més el psicòpata no vol canviar ni té cap interès en canviar.
No s'ha de confondre al psicòpata amb un malalt mental, desgraciadament els mitjans de comunicació sensacionalistes no ajuden a canviar la percepció del públic en general.

¿CÓMO CAZA EL PSICÓPATA A SUS POSIBLES PAREJAS?

Por Daniel Pérez.

Estas personas, al contrario de lo que se cree, no son solo hombres, de hecho, las mujeres de la Triada Oscura de la Personalidad, se comportan de igual forma que los hombres, con la única diferencia de que suelen usar métodos más sibilinos para seducir.

Recuerdo que hablo de Psicópatas Integrados, entre los Psicópatas/Antisociales, el número de hombres es muy superior (aunque también hay mujeres Psicópatas Antisociales).

Cuando el Psicópata sale de caza hay que tener en cuenta dos cosas:

-NO TODOS LO HACEN IGUAL

El Psicópata más directo, más burdo, suele ser dominador el "macho alfa", decidido, el "gallito", transgresor, imprevisible. No es ninguna sorpresa que muchas mujeres que buscan sensaciones y emociones fuertes, los encuentran irresistibles. La actitud infantiloide no es solo propia de los psicópatas. Las mujeres psicópatas, por su parte, con frecuencia se muestran como una "mujer fatal", usando una coquetería bien dirigida a su meta.

El Psicópata Integrado parece más normal y se adapta a su presa como un camaleón. Esta persona sabe lo peligroso que puede ser, pero su víctima, no. Su presa piensa que es una persona perfecta, maravillosa....y sin saberlo se acerca al foso de la serpiente.

-EL PSICÓPATA ACECHA

Estas personas son maquiavélicas, siempre tienen un plan de acción, un guión aprendido que ya han usado muchas veces antes.

Saben donde encontrar víctimas propiciatorias.

El plan comienza por una especie de acecho, buscan a conciencia una víctima vulnerable.

Son expertos en detectar las debilidades de los demás. Estas debilidades no les suscitan compasión o simpatía, si no que las van a utilizar de forma despiadada.

Por ejemplo, una persona en un momento bajo, necesita cariño....y el psicópata sabe darlo.

-SEDUCCIÓN

Las psicópatas saben que las personas se seducen más fácilmente en ambientes distendidos, fiestas, vacaciones, cursos, discotecas....

El Psicópata aparece en el momento justo, con todas las conductas, gestos y palabrería necesarias...

Emplea todo su potencial seductor; labia, encanto superficial, etc...

No tienen problema en mentir e inventarse un personaje que ellos piensen que puede ser atractivo en la situación actual.

MALTRATO PSICOLÓGICO EN LA PAREJA: GASLIGHTING (LUZ DE GAS) Y OTRAS VARIANTES

Por Daniel Pérez.

Hoy día los medios nos bombardean con noticias de la lacra de la violencia de género, agresiones y asesinatos hacia mujeres. Este hecho horrible esconde una verdad que está prácticamente ignorada, el maltrato psicológico está mucho más extendido, es difícilmente demostrable (al menos en el caso de las víctimas masculinas) y se da en ambos sexos por igual.

El maltrato psicológico lo llevan a cabo psicópatas integrados, narcisistas, sádicos y maquiavélicos. Esta gente, normalmente, fuera del ámbito oculto de la intimidad con su pareja, se muestran como gente correcta y hasta, agradable.

La táctica principal que usa esta gentuza es la siguiente: ACOSO AFECTIVO
El "acoso afectivo" es aprovecharse del poder de los vínculos afectivos para hacer daño a la otra persona.

Para poner en práctica esta táctica, utilizan varias técnicas o métodos.
Vamos a enumerar algunos de los más importantes:
1-LUZ DE GAS
Consiste en intentar que alguien dude de sus sentidos, razonamiento y cordura.
Se lleva a cabo mediante aislamiento, manipulación de la realidad, negación de razonamientos y haciendo dudar a la víctima de su salud mental, utilizando las crisis de nervios que generan como prueba de ello.
La persona que lo sufre, tiene una serie de signos y síntomas, entre los cuales, aislamiento, ansiedad, insomnio, obsesión, crisis de nervios, arrebatos y dependencia hacia el agresor.

2-FORMAS DIRECTAS DE ACOSO

Usan métodos como:
-AMENAZAS DE ABANDONO
Chantajes con exigencias imprecisas para crear en la víctima, temor,  inquietud e impotencia.
-CHANTAJE EMOCIONAL
Amenazas más o menos encubiertas de que si no se cumplen ciertas exigencias, se le retirará el afecto.
-CONFUSIÓN AFECTIVA
Expresiones de afecto/desafecto, combinar mensajes opuestos o contradictorios, por ejemplo; decir "te quiero" mientras se mira a la víctima con cara de asco.

3-FORMAS INDIRECTAS DE ACOSO:

-CRONOFAGIA
Destruir de forma sistemática el tiempo de una persona mediante interrupciones, preguntas irrelevantes, etc...
-FRAGILIDAD AFECTIVA
Lamentarse, quejarse, darse por traicionado cuando el acosado no cumple con las exigencias y reclama su intimidad.
-CANIBALISMO AFECTIVO
Necesidad constante de recibir palabras y gestos cariñosos.


La víctima de este acoso se siente mal,estancada, ansiosa, a punto de explotar, sus sentimientos y opiniones son desvalorizados, está alerta, no sabe qué hacer para no crear más problemas, impotente para hablar de sus problemas con el acosador, ya que este último no parece tener interés en ello aparte de  culparle de todo lo malo que le sucede.